EL DRAMA

     Si existeix una categoria temàtica difícil d'establir al cinema, aquesta és la del drama. La raó és ben simple: les seves estratègies estilístiques i les seves qualitats argumentals (sentiments desaforats, cops d'efecte en la línia dramàtica, redempció dels personatges a través de l'afecte) són aplicables a la immensa majoria de les pel·lícules existents.

     El terme vindria a descriure, més que un gènere, una forma de narrar, basada en els girs sobtats de l'acció, el joc de connotacions morals i el ressort sentimental i apassionat que mou als personatges. Si bé pot tenir característiques d'altres categories aquí esmentades, el drama centra la seva temàtica en:

1.  Els conflictes emocionals entre éssers humans com l'amor, la gelosia, el desamor, la necessitat d'afecte, etc
2.  Escenàris i situacions cotidiànees de la vida, 
3.  Posar en relleu valors fonamentals de la humanitat.

Subgèneres

•  El Melodrama. Les trames melodramátiques sovint fan un bon maneig de les emocions humanes, plantejant moments de crisis, romanços fracassats, amistats traïdes, situacions familiars difícils, tragèdies de la vida real, malalties o neurosis o minusvalideses de persones reunides, etc. Els crítics de cinema de vegades usen aquest terme en forma pejorativa, per assenyalar poc realisme, exagerat patetisme, i/o desenvolupament de situacions romàniques o domèstiques amb característiques molt estereotipades 
• La Tragèdia.  És un drama en el qual les desgràcies d'un o diversos personatges solen ser causades per algun defecte de personalitat, i/o per un greu error de juzgamiento, i/o per un caràcter massa ferm i obcecat d'algú, la qual cosa sol desembocar en injustícies i absurds, i amb freqüència fins i tot en una o diverses morts. Tè connotacions teatrals, per exemple: un tragèdia clàssica seria la història de Romeo i Julieta.