Plans cinematogràfics

   Ens trobem davant una terminologia d'origen cinematogràfic, usada posteriorment en fotografia, historieta i il·lustració. En el llenguatge audiovisual, el plànol és la perspectiva dels personatges, objectes i elements de les imatges tal com els capta l'observador des d'un lloc i un angle determinats.

   El plànol és la unitat bàsica narrativa d'un film o programa audiovisual. Els diferents plànols estan determinats per la distància de la càmera al subjecte que va a ser fotografiat, l'espai que envolta al personatge és menor com més a prop se situï la càmera. Cada plànol aporta significats descriptius, narratius i expressius diferents.

   Bàsicament, el plànol sorgeix de la necessitat de seleccionar l'espai real, és a dir, l'enquadrament. És necessari seleccionar l'espai real per a quin l'espectador rebi la informació concreta que necessita, o que volem que rebi. Segons com seleccionem el contingut d'aquests espais obtindrem diferents tipus d'imatge en els nostres plànols, que podem veure a continuació. 


 A.  Enquadrament

1. El plànol panoràmic mostra un gran escenari o una multitud. El subjecte o no està o bé queda diluït en l'entorn, llunyà, perdut, petita. Té un valor descriptiu i pot adquirir un valor dramàtic quan es pretén destacar la solitud de l'home enfront del mitjà. Es dóna així més rellevància al context que a les figures que es filmen. També s'utilitza per mostrar els paisatges.  En ell els personatges tindran menys importància que el paisatge. Per exemple, una cabanya en el bosc vista des de lluny. Les persones es veuran petites.
2. El Plànol general (P.G.) presenta als personatges de cos sencer i mostra amb detall l'entorn que els envolta. Abasta gran part de l'escenari natural o decorat. Integra als personatges en el seu ambient. S'utilitza per començar una escena o per situar una acció.
3. El Plànol conjunt (P.C.) és l'enquadrament on apareix dues persones.  Podria ser un exemple una conversa.
4. El Plànol americà (P.A.), o també denominat 3/4,  retalla la figura pel genoll, aproximadament, per mostrar l'acció de les mans. S'utilitza des dels westerns perquè les botes de cuir originals per als vaquers eren un cost molt gran i innecessari per a la producció de la pel·lícula.
5.  El Plànol mitjà  (P.M.) capta el cos des del cap fins a la meitat del pit. Aquest plànol ens permet aïllar una sola figura dins d'un requadre. Limita òpticament l'acció mitjançant un enquadrament més reduït i dirigeix l'atenció de l'espectador cap a l'objecte. Els elements es diferencien millor i els grups de persones es fan recognoscibles i poden arribar a omplir la pantalla. És la distància adequada per mostrar la realitat entre dos subjectes, com és el cas de les entrevistes.
6. El Primer plànol (P.P), en el cas de la figura humana, recull el rostre i les espatlles. El rostre del personatge omple la pantalla. Aquest tipus de plànol, igual que el Pla detall i el Primeríssim primer plànol, es correspon amb una distància íntima, ja que serveix per mostrar confidència i intimitat respecte al personatge, per tant té la facultat d'introduir-nos en la psicologia del personatge.
7. El Pla detall (P.D.), Només mostra en la seva maxima expresió a un objecte. En aquesta part es concentra la màxima capacitat expressiva. Serveix per emfatitzar algun element d'aquesta realitat. Destaca algun detall que d'una altra forma passaria desapercebut i fa sentir a l'espectador tenir més interès, i permet veure una figura, persona o objecte de mes a prop per a major *fijacion. Per exemple: plànols d'objectes o subjectes, flors, un nas, un ull, un anell, etc.

Imatge treta de elblogaudiovisual

 B. Angulacions de la càmera: Els plànols anteriors poden variar segons l'angle en el qual es col·loca la càmera en relació a l'objecte. La càmera, en general, se situa a l'altura dels ulls de la persona, però també es pot col·locar de moltes formes:

• Plànol en Picat: Quan la càmera està sobre l'objecte, en un cert angle. L'objecte està vist des d'a dalt. Sol emprar-se de vegades per destacar aspectes psicològics, de poder, etc.
• Plànol en contrapicat: Al contrari que l'anterior, la càmera es col·loca sota l'objecte, destacant aquest per la seva altura.
• Plànol aeri o «a vista d'ocell»: Quan la càmera filma des de bastant altura: muntanya, avió, helicòpter, etc.
• Plànol frontal: Quan la càmera està en el mateix plànol que l'objecte.
• Plànol zenital: Quan la càmera es troba en la vertical respecte del sòl i la imatge obtinguda ofereix un camp de visió orientat d'a dalt a a baix.
• Plànol nadir: la càmera se situa completament per sota del personatge, en un angle perpendicular al sòl.